Avenç prometedor en la lluita contra el càncer i les malalties immunològiques

BarcelonaLes immunoteràpies han revolucionat la lluita contra el càncer. A grans trets, són tractaments que consisteixen a estimular les defenses del nostre cos perquè reconeguin i ataquin les cèl·lules tumorals. La teràpia amb CAR-T (de l'anglès chimeric antigen receptor-T) és un tipus d'immunoteràpia molt innovadora a través de la qual es crea un fàrmac amb cèl·lules del mateix pacient: se li extreuen els glòbuls blancs (els limfòcits T), que són reprogramats genèticament al laboratori perquè reconeguin les cèl·lules tumorals, i se li tornen a infondre perquè neutralitzi el càncer. Aquest abordatge ja ha demostrat tenir èxit amb alguns tipus de càncer de la sang, però l'accés és limitat perquè són teràpies complexes i costoses, ja que cal un equipament mèdic molt especialitzat per generar les cèl·lules fora del cos del pacient. Ara investigadors dels Estats Units han desenvolupat en un estudi una nova estratègia per generar aquestes cèl·lules directament dins del cos, cosa que obre la porta perquè aquest tipus de teràpia sigui més accessible en un futur.

La revista Science publica aquest dijous els resultats obtinguts amb aquesta nova tècnica, que utilitza petites esferes de lípids anomenades nanopartícules lipídiques. Aquestes esferes transporten una molècula anomenada ARN missatger, com les que es van fer servir per fabricar les primeres vacunes contra la covid-19, que és capaç de reprogramar les defenses del cos perquè ataquin el tumor. En concret, els investigadors han provat l'estratègia en ratolins i micos i han comprovat que un cop s'infonen les nanopartícules, el sistema immunitari és capaç d'eliminar eficaçment les cèl·lules canceroses sense necessitat de treure glòbuls blancs del cos dels pacients, com es fa fins ara amb les immunoteràpies amb CAR-T.

De fet, en un dels primats que van participar a l'estudi, un macaco menjacrancs, les nanopartícules es van administrar per via intravenosa i pràcticament van eliminar totes les cèl·lules malignes durant un mes. Ho van provar en diferents dosis, i fins i tot en dosis mitjanes no hi va haver "efectes secundaris destacats", asseguren els autors. Així doncs, l'equip investigador sosté que el seu estudi amplia les conclusions de treballs anteriors que també havien estudiat les nanopartícules com a vehicle de tractaments genètics i demostra "el potencial" de l'ARN missatger més enllà de les vacunes i com una alternativa "prometedora" a la manipulació cel·lular.

Cèl·lules que no perdurin

Ara bé, els autors també reconeixen limitacions en el seu estudi, com que l’efectivitat del tractament depèn de la funcionalitat de les defenses del pacient. Avisen que tot i que els pacients amb malalties autoimmunes poden ser bons candidats per a aquesta teràpia, alguns pacients amb càncer poden tenir defenses disfuncionals, cosa que dificulta l'èxit del tractament. Amb tot, asseguren que aquest enfocament pot ser "ideal" per a tractaments en què no cal que les cèl·lules modificades perdurin un llarg temps dins del cos, com és el cas d'algunes malalties autoimmunes o limfomes.

Fins ara aquesta immunoteràpia s'ha aprovat a Espanya per tractar la leucèmia i hi ha estudis que avaluen la seva eficàcia contra el càncer de mama, altres càncers de sang com el mieloma múltiple, els limfomes i el lupus. A més, hi ha estudis que han recollit resultats prometedors d'aquesta teràpia per al tractament de tumors cerebrals, com el glioblastoma i el neuroblastoma.