La 'start-up' que vol curar el Parkinson amb un implant: l'imant d'inversió del parc científic de la UB

BarcelonaFa quinze anys, els investigadors Andre Geim i Kostya Novoselov, de la Universitat de Manchester, van guanyar el Nobel de física gràcies al descobriment del grafè, la llesca més fina de carboni que es pot fer, de només un àtom de gruix. Aquest material ha permès, per exemple, abaratir els costos de la fabricació de superconductors pels cotxes elèctrics, però la seva resistència, flexibilitat i la gran conductivitat elèctrica i tèrmica, han fet que també sigui un material amb gran potencial mèdic. De fet, és el material que fa servir Inbrain Neuroelectronics, la start-up catalana que ha aconseguit atraure més diners dins l'ecosistema del Parc Científic de la Universitat de Barcelona (UB).

L'empresa –fundada el 2019– es dedica a, entre altres coses, treballar per crear "la interfície neuronal menys invasiva i més intel·ligent". En essència, una mena d'implants gairebé invisibles que s'insereixen al cervell i han de servir per descodificar els senyals del cervell i desenvolupar teràpies neurològiques intel·ligents. Es tracta d'una investigació que ja ha donat resultats prometedors per crear teràpies personalitzades per a pacients amb malalties com l'epilèpsia, el Parkinson o tumors cerebrals. El potencial d'aquestes recerques és el que ha fet que l'any passat aquesta start-up captés fins a 78,2 milions d'euros d'inversors. O, cosa que és el mateix, gairebé dos terços del finançament que ha aconseguit "aixecar" el parc científic de la UB, que durant el 2024 va captar 124,7 milions d'euros entre finançament públic i privat.

La inversió feta pública aquest dimarts és la segona més alta de la història del parc científic barceloní que ja compta amb 86 spin-offs, start-ups i scale-ups i que augura seguir ampliant, després d'haver assolit el total d'ocupació dels seus espais. La majoria de finançament que va rebre el Parc Científic de la UB l'any passat va ser d'inversors privats (97,5 milions), tot i que la inversió pública va créixer un 53% respecte a l'any anterior. De fet, mitjançant ajuts competitius nacionals i europeus, el hub científic va rebre 27,2 milions de finançament públic durant el 2024. La gran majoria de la inversió tant pública com privada va anar a parar a investigacions relacionades amb les tecnologies mèdiques.

Nous edificis

"Estem en un moment en què tenim més demanda que oferta dels nostres espais, per això ens cal seguir creixent", ha assegurat la directora del centre María Terrades. Per aquest motiu, ha recordat que ja s'està treballant en l'edifici Cub, que comptarà amb quatre plantes destinades a laboratoris i oficines de recerca. Una construcció que s'edificarà al mateix parc situat a la part alta de la Diagonal i que està projectat per al 2028.

A més, ja s'ha avançat administrativament en el projecte de dos nous edificis que han de permetre acollir a partir del 2029 l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l'Institut Fraunhofer i diversos grups de recerca vinculats a les ciències de la salut de la UB, així com la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, que abandonarà l'Edifici Històric de la UB de plaça Universitat per traslladar-se al Campus Diagonal.

Tot plegat se sincronitzarà amb el projecte del nou Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona, les obres del qual començaran l'any 2030 i s'inaugurarà de cara al 2035. "Seran les obres més grans que s'han fet a Barcelona des de les Olimpíades", ha augurat el vicerector de Recerca de la UB, Jordi García.