Estiu

Què és el solstici d'estiu i quan serà: arriba la festa que marca l'inici de l'estiu

El bon temps representa una oportunitat magnífica per sortir a l’aire lliure i meravellar-se del cel nocturn i de la profunditat del cosmos

Cel estrellat sobre Stonehenge, antic monument de pedra prehistòric, Wiltshire, Regne Unit
3 min

GinebraMolts esperem l’arribada de l’estiu amb candeletes, indicador del bon temps i de la proximitat de les vacances. Però és des de fa milers d’anys que els humans tenim constància del solstici d’estiu, moment en què comença aquesta estació i que està marcat en el calendari com una data especial. Per aquesta raó, en un gran nombre de cultures, l’arribada de l’estiu representa una de les festivitats més importants de l’any, moltes de les quals giren al voltant del foc com a símbol principal.

Però, més enllà de les implicacions socials i culturals que té, el solstici, que prové del llatí sol i sistere (romandre quiet), marca una fita astronòmica important. Aquest moment representa el punt en què l’eix inclinat de rotació de la Terra apunta en la direcció del Sol. És gràcies al fet que aquest eix de rotació està inclinat uns 23 graus i mig que els rajos del sol incideixen al llarg de l’any de manera diferent en les diferents zones de la superfície del planeta, fet que dona lloc a les estacions. El terme llatí fa referència al fet que al solstici d’estiu el Sol surt des del punt de més a l’est i a partir d’aquí sembla que retrocedeixi dia a dia.

El monument de Stonehenge servia per indicar l'arribada del solstici d'estiu.

El mes de juny també marca un punt d’inflexió en el calendari i en el cel nocturn. Les constel·lacions hivernals com Orió, Taure o els Bessons donaran pas gradualment a les d’estiu. Entre aquestes en destaquen algunes de fàcilment identificables com el Cigne, amb la forma de creu característica i la seva estrella més brillant, Deneb. Tot i que és més petita, ben alta en el cel també es pot identificar la constel·lació de la Lira gràcies a la seva estrella principal, Vega, una de les més brillants de la nit. Just al costat d’aquestes dues constel·lacions es pot trobar la constel·lació de l’Àliga, amb Altair com a estrella més característica. Les tres estrelles d’aquestes constel·lacions formen un conjunt conegut com el Triangle d’Estiu, un dels elements més característics del cel nocturn en aquesta època de l’any.

Ens esperen nombroses conjuncions

D’altra banda, al juny els planetes es repartiran entre el vespre i la matinada. Venus el podrem trobar ben brillant durant els matins abans dels primers rajos de sol i el dia 1 de juny assolirà la màxima elongació cap a l’oest. Mart, per la seva banda, encara el podrem trobar als vespres un cop el sol ja s’ha post tot i que a una altura bastant baixa respecte a l’horitzó. De la mateixa manera, Júpiter també es podrà veure durant la primera meitat del mes als vespres bastant a prop del Sol.

El dia 24 aquests dos astres es trobaran en conjunció i, a partir d’aquest moment, el gegant del sistema solar, Júpiter, començarà a veure’s durant els matins. Saturn encara es troba en una mala posició respecte al Sol per observar-lo amb facilitat durant la matinada, tot i que a poc a poc anirà avançant al cel nocturn. Finalment, Urà no serà visible aquest mes i Neptú es podria arribar a veure durant la segona meitat del mes amb l’ajut de prismàtics o d’un telescopi.

Un altre dels fenòmens astronòmics més interessants d’aquest mes són les nombroses conjuncions que tindran lloc entre la Lluna i els diversos planetes, perquè deixen sempre una estampa única al cel nocturn. La Lluna i Mart estaran en conjunció els dies 1 i 30 de juny, mentre que el nostre satèl·lit es trobarà en conjunció amb Saturn i Neptú el dia 19. Finalment, la Lluna també es trobarà molt a prop de Venus el dia 22 de juny. Aquest mes també tindrem algunes pluges de meteors menors, com els Zeta-Perseids el 9 de juny o els Bòtids el dia 27.

Calendari astronòmic
  • 1 de juny

    Conjunció de la Lluna i Mart. El nostre satèl·lit i el Planeta Vermell es trobaran molt a prop l’un de l’altre a poc més d’un grau de separació. Es recomana observar amb prismàtics durant les primeres hores del vespre.

  • 7 de juny

    La Lluna es trobarà a l’apogeu, el seu punt més llunyà de l’òrbita al voltant de la Terra.

  • 8 de juny

    Conjunció de Mercuri i Júpiter. Tots dos es trobaran separats per 2 graus.

  • 9 de juny

    Pluja de meteors dels Zeta-Perseids amb un màxim de 20 meteors cada hora.

  • 19 de juny

    Conjunció de la Lluna amb Saturn i Neptú. El nostre satèl·lit es trobarà a 3 graus del gegant dels anells i a 2 graus del planeta blau.

  • 21 de juny

    Solstici d’estiu. Comença l’estiu a les 4.41 hores. És el dia més llarg de l’any, amb més de 15 hores de sol, i la nit més curta, que durarà 8 hores i 49 minuts des del moment en què el sol es pongui per l’horitzó i torni a sortir el dia 22 de juny a la matinada.

  • 22 de juny

    Conjunció de la Lluna i Venus. El satèl·lit i el planeta es trobaran separats per set graus.

  • 24 de juny

    Ocultació de Júpiter darrere del Sol. El gegant gasós trigarà més de set hores a creuar el disc solar. Com és lògic, aquest fenomen no es podrà observar.

  • 27 de juny

    Pluja de meteors dels Bòtids amb una freqüència d’un a dos meteors l’hora, tot i que alguns anys s’han produït esclats amb desenes de bòlids cada seixanta minuts.

  • 30 de juny

    Conjunció de la Lluna i Mart, separats per un angle de menys d’un grau. Una magnífica oportunitat per veure aquests dos astres molt junts l’un de l’altre. Per veure'ls millor es recomana utilitzar prismàtics.

QUART

CREIXENT

dimarts 3

05.41 h

Lluna

PLENA

dimecres 11

09.46 h

QUART

MINVANT

dimecres 18

21.20 h

Lluna

nova

dimecres 25

12.33 h

QUART CREIXENT

dimarts 3 | 05.41 h

Lluna PLENA

dimecres 11 | 09.46 h

QUART MINVANT

dimecres 18 | 21.20 h

Lluna nova

dimecres 25 | 12.33 h

QUART CREIXENT

dimarts 3 | 05.41 h

Lluna PLENA

dimecres 11 | 09.46 h

QUART MINVANT

dimecres 18 | 21.20 h

Lluna nova

dimecres 25 | 12.33 h

stats